Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Epònim	Ter
Localització
42° 19′ 53″ N, 2° 18′ 43″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Capital	Vilallonga de Ter
Conté la subdivisió	Abella
Població humana
Població	399 (2023) (6,21 hab./km²)
Llars	40 (1553)
Gentilici	llatissó, llatissona
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	64,2 km²
Banyat per	Ter
Altitud	1.067 m
Limita amb	Camprodon Llanars Ogassa Setcases Queralbs Pardines
Identificador descriptiu
Codi postal	17869
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17224
Codi IDESCAT	172240
Lloc web	vilallongadeter.cat

Vilallonga de Ter és un poble i municipi de la comarca del Ripollès i està situada al nord de la regió de l'Alt Ter. Se situa a la Vall de Camprodon i és travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de població que l'integren hi ha Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

Geografia

• Llista de topònims de Vilallonga de Ter (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'extens terme municipal de Vilallonga de Ter(64,91 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l'indret del santuari del Catllar (uns 12 km aigua avall del naixement del riu, dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà.

Al sector NW s'alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser; el puig de Pastuïra (2689 metres), el puig de Balandrau (2585 metres) i el puig Cerverís (2206 metres), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines.

Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa d'Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes (1978 metres) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.

A causa de l'altitud, per sobre dels 1000 m, el clima és fred, i els conreus es localitzen a la vall del Ter i valls subsidiàries arrecerades; hi ha boscos de freixes, roures, beços i grups de pins als sectors més baixos i propicis i grans sectors de pasturatges (que alimenten el bestiar boví i les ovelles) als punts més alts. Hi havia hagut fargues i molins i alguns punts d'extracció de mineral (reflectits en topònims, com les Mines, els Meners o la font dels Meners). També consta l'existència de paraires i teixidors de llana, lli i cànem a Vilallonga i fins a Abella als segles XVII i XVIII.

Des de la legislatura 2015-2019, l'alcaldessa és Monica Bonsoms Pastoret.

Història

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011, i l'església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s'aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel Ter, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.

Existia almenys des d'abans del 1070 (castell de Castlario), i donà origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats (llevat de Tregurà), foren senyors de Rocabruna (Garrotxa), i més tard del castell de Besora i altres dominis.

En foren membres destacats Damià Descatllar, que lluità aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d'Aragó a partir del 1472, i LLuís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que fou acusat d'haver cedit el castell als francesos a l'inici de la Guerra dels Segadors. La branca principal d'aquesta família s'extingí el 1789; del castell no hi ha restes visibles.

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilallonga.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2006)
Abella	49
Catllar, el	0
Cros, el	16
Llebro	6
Roca, la	34
Tregurà de Baix	36
Tregurà de Dalt	22
Veïnat de Vallvigil, el	3
Veïnat del Comalet, el	18
Vilallonga de Ter	264
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 55 56 40 555 1.050 1.216 1.138 1.154 1.167 1.374

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.195 1.075 871 877 703 578 452 436 426 426

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 416 423 421 432 425 448 477 477 466 421

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 400 404 398 410 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Puig Ferriol
• Torroella de Dalt
• Vella Brígia

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya